Apol·lo o Dionís? Saber erudit o veritat vital? Oblit del cos o ex-altació dels instints masculins? Mossèn Miquel, protagonista d’Entre dues llums, prova de respondre a aquestes preguntes i es mou en una angoixa que l’abocarà a un destí peculiar. El narrador proposa una visió excèntrica del mite de l’immortal i sempre d’actualitat Èdip de Sòfocles, amb la qual el lector s’adonarà dels estralls que pot arribar a provocar un sentiment de culpa portat a l’extrem, condicionat per la figura materna i la poca alternativa que hi ha al fet d’haver nascut. Després d'escoltar aquest llibre, ben pocs podran continuar considerant la veritat com el remei de tots els mals.
Una vida regalada dibuixa un territori, la Barcelona més confusa i opaca del barri de la Ribera. La matèria primera d'aquesta història és la relació, contradictòria i variada, que el narrador i protagonista ha mantingut amb les dones amb qui ha compartit la vida. És una autobiografia literària, una introspecció sense contemplacions i una mirada fresca i poc respectuosa projectada sobre el carrer. La novel·la explora un triangle impúdic entre un Diògenes modern reciclat per la psicoanàlisi, les dones i la literatura. El resultat és una digressió que és al mateix temps un pretext per reflexionar sobre la pràctica de l'escriptura i la necessitat inevitable de conèixer la condició humana.
Un professor de filosofia arrogant i hipocondríac no pot resistir-se als encants de les seves alumnes. Entre aventura i aventura, s’entreté observant ocells, sopant amb els amics i intimant amb les amigues de tota la vida. Fascinat per la potència intel·lectual d’Umberto Eco, l’existència li canvia la nit que coincideix en un restaurant de Cadaqués amb el mite que sempre l’ha guiat. Què se’n farà, del protagonista, després de la trobada amb el professore.
